Per aquelles casualitats de la vida, compareixes a can Pedrito -sí, no és cap broma- per escoltar glosadores i glosadors. És al costat del camp de futbol i té una terrassa interior on també hi ha una pista de petanca. Ens escomet el cambrer, supòs que també propietari, ben xalest i desbordat per la gentada. No hi ha taules! Tot està ple, he tret defora molta gent perquè no els podia atendre! Però, de sobte, ofereix seure en uns tibulets i unes botes de vi que hi ha a l'entrada.
Perfecte. I llavors comencen les meravelles: uns pebres de Padrón boníssims, un frit excel·lent, acompanyat d'un vi blanc de la casa, molt bo i fresquet. Com a plat consistent un tros disforjo de porcella, amb patates i amanida. L'amabilitat del servei -jovenetes animades- fou remarcable i el menjar inesperadament bo i barat.
Del tot recomanable, i reservat de facto per a la gent de la nostra raça. Què més voleu?
